dissabte, 28 de desembre del 2013

Un adéu, és un fins aviat!



El meu camí cap a l'aprenentatge continua i seguirà continuant sempre

Estimats lectors, aquesta és la última entrada que faré d'aquest Mòdul que ha englobat les assigantures de COED i GITIC. Però, qui sap si d'aqui un temps torno a endinsar-me altre vegada en el món del blog? Jo estic seguríssima de que hi tornaré, i espero, que vosaltres continueu seguint el meu blog!

Començar la Universitat, especialment el Grau d'Educació Primària, m'ha suposat una gran satisfacció perquè he arribat on volia; tot l'esforç que he estat fent al llarg d'aquests anys per fi ha donat el seu fruit. I bé, ara que ja sóc universitària, puc dir que en tres mesos m'he enriquit molt com a persona. He conegut a un munt de gent nova, tant a companys com a professors, que m'acompanyaran en el meu camí de l'aprenentatge durant uns quants anys. Així com també he après infinitat de coses (i les que hem queden per aprendre), però sobretot he experimentat, un concepte molt important en educació. Totes aquestes experiències estan construint i renovant la meva persona i el meu pensament i m'estan donant l'oportunitat de ser una noia crítica, independent.

Gràcies a l'assigantura de COED (Comunicació Oral, Escrita i Digital) m'he adonat de la importància que li dóna la societat al fet de ser un bon comunicador. Qui sap comunicar-se bé en públic, es converteix en el líder de les masses, que per desgràcia no tenen esperit crític o no els hi convé demostrar-lo. La lectura del llibre Com parlar bé en públic, amb les tècniques corresponents, m'ha servit i em servirà de gran utilitat de cara a la meva professió, per a fer exposicions orals i conferències. Paral.lelament, la recitació del poema de Miquel Martí i Pol a classe va ser una gran oportunitat per a guanyar confiança en mi mateixa.
A més, hem treballat i interioritzat el concepte de competència lingüística, i hem comprovat que és imprescindible que els alumnes adquireixin les quatre habilitats lingüístiques (parlar, escriure, escoltar i llegir) per a ser competents i desenvolupar-se al màxim. Els nens que tenen un coneixement complet de la llengua i habilitat per a utilitzar-la, diem que tenen la competència comunicativa, i hauran de dominar tant el codi escrit com l'oral. Els nens han de ser capaços d'elaborar un text significatiu: amb coherència, cohesió i adequació, així com saber adequar-se a la situació comunicatia quan realitzin una exposició oral.

D'altra banda, a l'assignatura de GITIC (Gestió de la Informació i Tecnologia de la Informació i Comunicació) hem donat molt d'èmfasi als recursos i suports tecnològics que ens ofereix el segle XXI. Hem treballat amb diferents eines TIC i serveis en línia com ara el Google Drive (el gran descobriment d'aquest curs), el Google Chrome, l'Scoop.it, el Pearltrees, l'Scratch, el Twitter...
Hem pogut comprovar que la tecnologia ara, i de cara al futur, encara més, és essencial per a l'aprenentatge. Les classes guanyen qualitat amb la tecnologia i per aquest motiu, els mestres hem de ser els pioners d'aquest camp i conviure amb elles perquè ens facilitin les tasques.

I vet-ho aquí la canço de Llença't de Lax'n'bustos que m'anima molt i realment és motivadora per a continuar amb aquest llarg camí de noves experiències i aprenentatges que m'espera. 

                                           Llença´t, cada instant és únic
                                                       no es repetirà...


Llençat i no tinguis por! 

Fins aviat, estimats lectors.

Ariadna Martínez.

dijous, 26 de desembre del 2013

El codi oral i escrit

DESCRIPCIÓ

Què és el codi escrit? L'escriptor i investigador Daniel Cassany parla sobre el codi escrit al llibre Descriure escriure. Com s'aprèn a escriure. Barcelona: Empúries, 1987. Afirma que "un individu que vulgui dominar el codi escrit de la seva llengua ha d'aprendre únicament aquelles regles que regeixen l'escrit i que no s'utilitzen en l'oral. Per esbrinar quines són aquestes regles, podem comparar els dos modes: les regles de l'oral i les de l'escrit".

A continuació us presento de forma esquemàtica i clara, en una taula, les principals diferències contextuals (segons la situació de comunicació) que trobem entre el canal oral i el canal escrit:


CANAL ORAL
CANAL ESCRIT
Canal auditiu
Canal visual (es capta i es transmet més informació)
El receptor percep successivament els diversos signes del text (procés serial)
El receptor els percep simultàniament
Comunicació espontània
Comunicació elaborada
Comunicació immediata
Comunicació diferida
Comunicació efímera (verba volant)
Comunicació duradora
Utilitza molt els codis no-verbals (posició del cos, mirada...)
Els utilitza poc
Interacció durant l’emissió del text
No interacció durant la composició
Context extralingüístic té un paper molt important
Context és poc important

                                                                Elaboració: font pròpia

Pel que fa a les característiques textuals, la literatura sobre el tema s'ha concentrat sobretot en una petita part del camp: la fonètica i l'ortografia o, més precisament, l'anàlisi de la correspondència entre so i grafia.


I aquí, un quadre sobre les principals diferències textuals (aquelles referides al missatge) entre els dos codis:


CANAL ORAL
CANAL ESCRIT
Adequació:
- tendència a marcar la procedència dialectal (geogràfica, social i generacional) de l’emissor. Ús més freqüents de les varietats dialectals.
- associat a temes generals, grau de formalitat baix i propòsits subjectius (usos privats)

- tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor. Ús més freqüent de l’estàndard.
- associat a temes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius (usos públics)
Coherència:
-       selecció menys rigorosa de la info
-       més redundant
-       estructura del text oberta
-       estructures poc estereotipades

-       selecció poc precisa de la info
-       menys redundant
-       estructura tancada
-       estructures estereotipades
Cohesió
-       menys gramatical
-       utilitza molts elements paralingüístics
-       utilitza codis no-verbals
-       freqüència alta de referencies exofòriques

-       més gramatical
-       utilitza pocs elements paralingüístics
-       pocs codis no-verbals
-       freqüència alta de referències

 Elaboració: font pròpia

Per últim, les diferències més rellevants de la gramàtica dels dos codis:


  • Gramàtica: fonologia i grafia

-       incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids
-       Gairebé no incorpora aquestes formes

  • Gramàtica: morfologia

-       Prefereix solucions poc formals
-       També usa solucions formals

  • Gramàtica: sintaxi

-       Tendència a usar estructures sintàctiques simples
-       Ús freqüent d’estructures més complexes i desenvolupades
-       Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades
-       Absència gairebé absoluta d’aquest tipus d’estructures
-       L’ordre dels elements de l’oració és força variable
-       Ordre més estable
-       El·lipsis freqüents
-       El·lipsis menys freqüents

  • Gramàtica: lèxic

-       Prefereix lèxic no marcat formalment
-       Tendència a usar lèxic marcat formalment
-       Freqüència baixa de mots amb significats específics
-       Freqüència molt alta
-       Accepta la repetició lèxica
-       Tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims
-       Ús de proformes i hiperònims en funció de mots jòquer
-       Tendència a usar els mots equivalents i precisos
-       Ús de tics lingüístics o mots paràsit
-       Absència d’aquests elements
-       Ús de mots crossa
-       Tendència a eliminar-los
-       Ús freqüent d’onomatopeies, frases fetes, refranys
-       Ús molt escàs

REFLEXIÓ


Com vaig dir a l'entrada Com parlar bé en públic, a l'escola sempre se li ha donat molta més importància al codi escrit. L'alumne reflecteix el que ha après a través d'exàmens escrits i aquest fet és un punt negatiu per a aquest. Si des de ben petits féssim les proves de forma oral, no mostrariem tantes dificultats a l'hora d'exposar treballs, projectes o fer conferències. Ens resultaria una tasca tant normal com la de fer una redacció, per exemple. 
No vull dir que l'expressió escrita tingui menys pes, ni molt menys, però considero que el codi oral cada vegada està perdent més pes, ja que a l'escola es prioritza la memorització de les normes ortogrràfiques i semàntiques per a poder redactar correctament.

A l'escola es prioritzen les habilitats lingüístiques 
del codi escrit per sobre de les del codi oral



A continuació us parlaré sobre dos autors que han estudiat la relació de l'escrit amb l'oral:

  • Gérard Vigner
- Presenta tres models de relació oral-escrit:

1. L'escrit Tradicional: l'escrit és l'objecte exclusiu d'aprenentatge. 

2. L'escrit Codi Segon: explica que l'oral és primordial i l'escrit se li subordina. 

3. L'escrit, llengua: considera que l'oral i l'escrit són dos codis totalment diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua.

  • Leonard F.M Scinto
- Estableix tres models diferents de relació oral-escrit:

1. El model Dependent (tradicional): considera l'oral la primera i principal manifestació del llenguatge i l'escrit només aquell que pot ser utilitzat a través de la correspondència amb l'oral.

2. El model Equipol.lent: va ser elaborat pel Cercle de Praga i diu que l'oral i l'escrit tenen característiques estructurals comunes.

3. El model Independent: va ser elaborat per lingüístes de la Glossemàtica i explica que els dos codis són totalment diferents.


En definitiva, tant Vigner com Scinto, defensen l'autonomia de l'escrit respecte a l'oral i que l'escrit no necessita l'oral per comunicar i expressar idees.

AMPLIACIÓ

Per a complementar la meva explicació, us deixo un article que parla sobre la importància del llenguatge oral en la educació infantil (està en castellà).