dimecres, 25 de desembre del 2013

El llenguatge, més que un instrument de comunicació

DESCRIPCIÓ

La definició de llenguatge és molt àmplia ja que compta amb moltes facultats humanes com el pensament, la memòria, la autoexpressió... Podem definir el llenguatge com un medi o instrument de comunicació, el més extens de tots els que posseïm. És el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans ja que fa possible el discurs abstracte i la parla desplaçada, és a dir, podem parlar de situacions en les quals no estem presents. Ens permet ordenar les experiències que hem viscut o les que ens envolten.

El llenguatge és el suport bàsic de la memòria
El llenguatge és un element bàsic en la constitució del pensament, l'absència total d'aquest comporta la desaparició d'indicis d'intel.ligència en el éssers humans. A més, és el suport bàsic d'aquella memòria que es deixa per escrit o es passa de forma oral; com els mites, les històries, les llegendes i les tradicions. Per tant, el llenguatge és un suport indispensable de la memòria tant individual com col.lectiva. Finalment, cal tenir en compte que gràcies al llenguatge ens podem expressar i és la causa dels diàlegs que mantenim amb nosaltres mateixos. El llenguatge humà està organitzat en diversos nivells: el discurs, l'oració, el sintagma , el morfema, el lexema, etc. 

El llenguatge no es pot concebre sense la seva dimensió comunicativa. Però cal anar més enllà, perquè el llenguatge no és únicament una eina de comunicació. 
Després de llegir un article de Jesús Tuson (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p.45-50), entre tota la classe vam recopilar les diferents funcions que té el llenguatge:

  • És el suport bàsic de la memòria. Això es veu reflectit en la memòria col·lectiva, conservada en mites i llegendes transmesos a través d'una llengua (oral o escrita), l'acumulació científica i tècnica, transmesa de generació en generació a través d'alguna llengua pròpia, i la identitat personal (el llenguatge permet la permanència del "relat" intrasferible que és la nostra pròpia vida). 
  • Tota expressió humana pot trobar la seva traducció en el llenguatge, mentre que no tota expressió lingüística pot ser abocada al llenguatge visual. 
  • Organitza en nostre entorn, el món en què vivim. Reduïm l'infinitat de coses que ens envolten i ordenem les percepcions de l'entorn.
  • Ens permet pensar el discurs abstracte a diferents nivells. És lògic que sense una base d'una constituciò cerebral adequada no és possible el llenguatge.
  • És una eina que en permet l'expressió lliure i interior, i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos.

REFLEXIÓ

Després d'haver parlat del llenguatge a fons, considero que és necessari parlar de la comunicació no verbal, el llenguatge secret de les persones; diem molt més quan no utilitzem paraules que quan parlem, perquè en realitat les paraules serveixen per enganyar-nos els uns als altres o per a transmetre informació molt complexa. Tanmateix, les emocions es plasmen en gestos molt discrets. El bon receptor, per tant, és aquell que rep i entèn tots i cadascun dels missatges que li envia l'emissor. La clau està en saber dexifrar els gestos del llenguatge no verbal que seran aquells que realment delataran el què pensa l'emissor.

Aquest llenguatge corporal és una habilitat que té a veure amb les nostres emocions, per tant, pot ser innata, com el somriure o adquirida, com la salutació, que varia segons les cultures (vegeu l'entrada de la meva companya Marta Moll sobre La quinèsica corporal i virtual en diferents cultures). El llenguatge no verbal és una realitat complexa, que inclou diferents àmbits, un definits pels els gestos, com la mirada, i uns altre definits pel llenguatge, com per exemple el volum de la veu.

També inclou la influència de l'espai en la relació de les persones. S'ocupa de l'espai personal, és a dir, la distància entre les persones pot variar depenent de les relacions (e.g. el poder), i per una altra, s'ocupa de la conducta territorial humana. 

Atesa la importància de la comunicació no verbal, cal aprendre a interpretar i a comunicar amb el nostre cos el que volem expressar, tot educant la nostra sensibilitat.

A continuació, us facilito un vídeo molt interessant en el que la Elsa Punset, filla de l'Eduard Punset, parla sobre el llenguatge no verbal.



AMPLIACIÓ

Voldria destacar, també, la importància de la comunicació audiovisual, tot basant-me amb les idees extretes d'una entrevista al catedràtic de Ciències de la Comunicació Guillermo Orozco.

En relació al llenguatge no verbal, explicat anteriorment, la comunicació audiovisual és molt important d'entendre bé. Amb això vull dir que ser públic o audiència, no vol dir que sapiguem com ser audiència. Per a ser més clara: un bon espectador ha de posseir esperit crític (es va adquirint al llarg dels anys i l'experiència) i no s'ha de deixar portar per el que està veient, per molt que no el pugui perjudicar. Quan ens transmeten una informació o un missatge, hem de ser capaços d'entendre'l, d'interioritzar-lo i de valorar-lo. 

Hem de saber descodificar i "desmuntar" peça per peça el què veiem, ja siguin imatges o vídeos, i donar-lis un significat. Tanmateix, hi haun seguit de missatges més ocults que no s'aprecien a simple vista i que hem de ser capaços de percebre. Com a espectadors passius, adoptem la perspectiva que ens ve donada. A les escoles s'hauria d'entrenar per tal d'aconseguir veure més enllà.

Com bé diu el senyor Orozco a la conferència, hi ha una responsabilitat per part de tres entitats per a que els infants puguin assolir els objectius citats anteriorment: la família i l'escola són les primeres institucions que han de guiar, acompanyar i ajudar a l'infant a entendre i a distingir allò que veu, què és bo i que no, allò creïble i allò que no ho és. Orozco afirma que l'altre entitat amb una gran responsabilitat són els mitjans de comunicació. Han de conscienciar-se de les repercussions que poden portar alguns programes o notícies. Tenen un rol educatiu imprescindible en els infants i moltes vegades no en són conscients, o si, però no els hi interessa ser-ho.


Aquí teniu l'entrevista en que m'he basat per a fer aquest apartat d'ampliació:

Edu3.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada