El codi oral i escrit

DESCRIPCIÓ

Què és el codi escrit? L'escriptor i investigador Daniel Cassany parla sobre el codi escrit al llibre Descriure escriure. Com s'aprèn a escriure. Barcelona: Empúries, 1987. Afirma que "un individu que vulgui dominar el codi escrit de la seva llengua ha d'aprendre únicament aquelles regles que regeixen l'escrit i que no s'utilitzen en l'oral. Per esbrinar quines són aquestes regles, podem comparar els dos modes: les regles de l'oral i les de l'escrit".

A continuació us presento de forma esquemàtica i clara, en una taula, les principals diferències contextuals (segons la situació de comunicació) que trobem entre el canal oral i el canal escrit:

CANAL ORAL	CANAL ESCRIT
Canal auditiu	Canal visual (es capta i es transmet més informació)
El receptor percep successivament els diversos signes del text (procés serial)	El receptor els percep simultàniament
Comunicació espontània	Comunicació elaborada
Comunicació immediata	Comunicació diferida
Comunicació efímera (verba volant)	Comunicació duradora
Utilitza molt els codis no-verbals (posició del cos, mirada...)	Els utilitza poc
Interacció durant l’emissió del text	No interacció durant la composició
Context extralingüístic té un paper molt important	Context és poc important

                                                                Elaboració: font pròpia

Pel que fa a les característiques textuals, la literatura sobre el tema s'ha concentrat sobretot en una petita part del camp: la fonètica i l'ortografia o, més precisament, l'anàlisi de la correspondència entre so i grafia.

I aquí, un quadre sobre les principals diferències textuals (aquelles referides al missatge) entre els dos codis:

CANAL ORAL	CANAL ESCRIT
Adequació: - tendència a marcar la procedència dialectal (geogràfica, social i generacional) de l’emissor. Ús més freqüents de les varietats dialectals. - associat a temes generals, grau de formalitat baix i propòsits subjectius (usos privats)	- tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor. Ús més freqüent de l’estàndard. - associat a temes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius (usos públics)
Coherència: -       selecció menys rigorosa de la info -       més redundant -       estructura del text oberta -       estructures poc estereotipades	-       selecció poc precisa de la info -       menys redundant -       estructura tancada -       estructures estereotipades
Cohesió -       menys gramatical -       utilitza molts elements paralingüístics -       utilitza codis no-verbals -       freqüència alta de referencies exofòriques	-       més gramatical -       utilitza pocs elements paralingüístics -       pocs codis no-verbals -       freqüència alta de referències

 Elaboració: font pròpia

Per últim, les diferències més rellevants de la gramàtica dels dos codis:

• Gramàtica: fonologia i grafia

-       incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids

-       Gairebé no incorpora aquestes formes

• Gramàtica: morfologia

-       Prefereix solucions poc formals

-       També usa solucions formals

• Gramàtica: sintaxi

-       Tendència a usar estructures sintàctiques simples	-       Ús freqüent d’estructures més complexes i desenvolupades
-       Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades	-       Absència gairebé absoluta d’aquest tipus d’estructures
-       L’ordre dels elements de l’oració és força variable	-       Ordre més estable
-       El·lipsis freqüents	-       El·lipsis menys freqüents

• Gramàtica: lèxic

-       Prefereix lèxic no marcat formalment	-       Tendència a usar lèxic marcat formalment
-       Freqüència baixa de mots amb significats específics	-       Freqüència molt alta
-       Accepta la repetició lèxica	-       Tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims
-       Ús de proformes i hiperònims en funció de mots jòquer	-       Tendència a usar els mots equivalents i precisos
-       Ús de tics lingüístics o mots paràsit	-       Absència d’aquests elements
-       Ús de mots crossa	-       Tendència a eliminar-los
-       Ús freqüent d’onomatopeies, frases fetes, refranys	-       Ús molt escàs

REFLEXIÓ

Com vaig dir a l'entrada Com parlar bé en públic, a l'escola sempre se li ha donat molta més importància al codi escrit. L'alumne reflecteix el que ha après a través d'exàmens escrits i aquest fet és un punt negatiu per a aquest. Si des de ben petits féssim les proves de forma oral, no mostrariem tantes dificultats a l'hora d'exposar treballs, projectes o fer conferències. Ens resultaria una tasca tant normal com la de fer una redacció, per exemple. 

No vull dir que l'expressió escrita tingui menys pes, ni molt menys, però considero que el codi oral cada vegada està perdent més pes, ja que a l'escola es prioritza la memorització de les normes ortogrràfiques i semàntiques per a poder redactar correctament.

A l'escola es prioritzen les habilitats lingüístiques 
del codi escrit per sobre de les del codi oral

A continuació us parlaré sobre dos autors que han estudiat la relació de l'escrit amb l'oral:

• Gérard Vigner

- Presenta tres models de relació oral-escrit:

1. L'escrit Tradicional: l'escrit és l'objecte exclusiu d'aprenentatge. 

2. L'escrit Codi Segon: explica que l'oral és primordial i l'escrit se li subordina. 

3. L'escrit, llengua: considera que l'oral i l'escrit són dos codis totalment diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua.

• Leonard F.M Scinto

- Estableix tres models diferents de relació oral-escrit:

1. El model Dependent (tradicional): considera l'oral la primera i principal manifestació del llenguatge i l'escrit només aquell que pot ser utilitzat a través de la correspondència amb l'oral.

2. El model Equipol.lent: va ser elaborat pel Cercle de Praga i diu que l'oral i l'escrit tenen característiques estructurals comunes.

3. El model Independent: va ser elaborat per lingüístes de la Glossemàtica i explica que els dos codis són totalment diferents.

En definitiva, tant Vigner com Scinto, defensen l'autonomia de l'escrit respecte a l'oral i que l'escrit no necessita l'oral per comunicar i expressar idees.

AMPLIACIÓ

Per a complementar la meva explicació, us deixo un article que parla sobre la importància del llenguatge oral en la educació infantil (està en castellà).