Les quatre competències lingüístiques

DESCRIPCIÓ

Podem comunicar-nos fent servir la llengua de quatre maneres diferents, són les anomenades habilitats o competències lingüístiques: llegir, escriure parlar i escolar. Vindrien a ser les "coses" que podem fer els éssers humans gràcies al llenguatge i es treballen al llarg de les diferents etapes d'escolarització.

S'ha de buscar un equilibri entre les quatre competències ligüístiques

- LLEGIR

És el procés mitjançant el qual es comprèn un text escrit. Segons Isabel Solé, llegir comporta quatre implicacions:

1. És un procés actiu, aquell que llegeix ha d'anar construint el significat del text. 

2. És aconseguir un objectiu. Sempre llegim amb alguna finalitat o per algun motiu. L'objectiu guiarà la lectura, determinarà el tipus de lectura, les estratègies i el control que, inconscientment, fem sobre la lectura.

3. És un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. La informació que aporten els lectors al text (coneixements previs) i les noves idees que aporta el text al lector conformen la comprensió.

4. Llegir és un procés de predicció i inferència continuu. Qui llegeix formula hiòtesis que anirà verificant o refusant mentre llegeix, i si cal n'elaborarà de noves.

- ESCRIURE

És el procés per el qual es produeix un text escrit significatiu. A l'hora d'escriure hem de tenir en compte diferents aspectes:

1. Aspectes formals: cal.ligrafia, relació so-grafia, disposició en l'espai.

2. Aspectes lingüístics: morfològics, lexològics i sintàctics.

3. Aspectes discursius: tipologia textual, procés d'escriptura, propietats del text que són la coherència, l'adequació, la cohesió, la correcció i l'estil.

- PARLAR

Consisteix en expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

- ESCOLTAR

És comprendre un missatge a partir d'enjegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o discurs pronunciat oralment.

Per a dominar perfectament aquestes 4 habilitats lingüístiques, és necessària una competència comunicativa. L'adquisició d'aquesta es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions i l'acció. Aquesta competència comunicativa té 4 components:

• Competència lingüística o gramatical: domini del codi lingüístic (a nivell fonològic, nivell morfològic, nivell lèxic, nivell sintàctic i nivell semàntic).

• Competència sociolingüística: fa referència a les situació comunicativa, a les regles socioculturals d'ús (segons els participants, el propòsit...)

• Competència discursiva: habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.

• Competència estratègica: fa referència a l'habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació verbal i no verbal per millor l'efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions que poden sorgir, a causa de diferents variables d'actuació o d'insuficiències en una o vàries competències.

Un molt bon programa de TV3 que desafia les competències lingüístiques es El gran dictat. "Ets addicte a la llengua? Doncs desafia les teves habilitats lingüístiques i aprèn a destrossar una miqueta menys el català amb el joc El gran dictat". Presentat pel bon comunicador Òscar Dalmau.
A continuació podeu gaudir d'una part d'aquest gran programa:

I perquè els més petits també puguin treballar les competències lingüístiques, proposo un joc que es troba a la web educativa XTEC. Espero que el gaudiu!

REFLEXIÓ

Utilitzar una llengua com a vida de comunicació no és només fer servir o adquirir el seu codi o conjunt de formes lingüístiques, sinó molt més: implica adquirir tota una sèrie d'habilitats que orienten sobre com usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produiexen en l'entorn de qui el parlen.  Així doncs, la competència comunicativa també exigeix que l'individu se sàpiga situar en el context comunicatiu de cada comunitat específica, en les seves formes socials, culturals i ideològiques.

Des de ben petits, les persones anem adquirint i desenvolupant una capacitat relacionada amb el fet de saber quan podem parlar o quan hem de callar, i també sobre què parlar, amb qui, on, per a què i com. Aquesta competència comunicativa és integral ja que també inclou actituds, valors i motivacions relacionades amb la llengua, amb les seves característiques i els seus usos., i amb els altres sistemes de comunicació en general. L'adquisició d'aquesta capacitat ha estat lligada a una experiència social, unes necessitats, a unes motivacions i a una acció. 

La competència comunicativa es manifesta en els següents sistemes:

> Primaris: són els de la comunicació quotidiana. Serveixen per a l'intercanvi comunicatiu, necessari per a tots els rols que implica la vida en societat (Una nota, una trucada telefònica, un cartell, una notícia, etc.)

> Secundaris: són de major complexitat i elaboració. Requereixen més capacitat cognitiva del parlant-oient real en la seva tasca de codificar i descodificar textos, ja que aquestes comunicacions es produeixen en esferes de més elaboració cultural.

En definitiva, segons Gumperz i Dell Hymes, la competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persones, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisiciò d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències.

AMPLIACIÓ

En relació a les competències o habilitats lingüístiques de la lectura i l'escriptura, m'agradaria dedicar aquest apartat a parlar sobre un text que vam llegir a la classe de COED, s'anomena Un tramvia anomenat text de Vicenç Pagès, i tracta de la perduració en el temps i en l'espai de llengua escrita: és eterna i interurbana.

L'escriptura és una de les característiques que diferencien a l'ésser humà de la resta d'animals. És l'únic capaç de traduir la comunicació en signes gràfics durables. 
Comunicar significa posar en comú alguna cosa entre un emissor i un receptor. L'emisor té un missatge que vol fer arribar al receptor, i aquest l'haurà de dexifrar segons el codi corresponent (la llengua catalana, signes, símbols...). En el centre de la comunicació hi trobem el text: el resultat d'aplicar un codi al missatge, de donar-li una forma determinada (aquest és el significat de la paraula informació). El text ens ho exemplifica amb una campanya publicitària que va dur a terme l'Ajuntament de Barcelona. El lema era: L'aigua escasseja. No te'n rentis les mans. 
Des del punt de vista lingüístic, el text és impecable. Sense el pronom feble en, el receptor podria pensar que l'Ajuntament li demana que no es netegi les mans. La lletra n procedida d'apòstrof, però, li encén l'alarma lingüística: el receptor entén que "rentar-se les mans" és una metàfora, i busca el sentit del text en la frase precedent, que fa referència a l'escassetat de l'aigua.
Per arribar al receptor, el text necessita un canal que el vehiculi. En aquest cas, el canal és oral i per això, és més probable que el receptor passi per alt el pronom feble en.

En conclusió, podem comprovar que els textos no sempre arriben al receptor en les condicions en què han estat emesos. Es coneix amb el nom genèric de soroll les distorsions a què pot estar sotmès el text.  L'autor explica com el "desconeixement" del codi o la pertinença a una context diferent van portar a la interpretació errònia que l'Ajuntament de Barcelona demanava l'abandonament de la pràctica higiènica de rentar-se les mans, enlloc de la presa de consciència de la sequera que patia la ciutat.

La lectura d'aquest text em va fer reflexionar sobre la complexitat que comporta escriure "universalment" bé. Sempre hem de procurar pensar molt bé el que volem dir o escriure per a que el missatge que volem transmetre no es pugui malinterpretar.