Treballem la descripció

DESCRIPCIÓ

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén presentar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments... Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes. 

Ara bé, aquestes descripcions poden ser objectives o subjectives. Diem que una descripció és subjectiva quan l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu; sol tenir una finalitat estètica. En canvi, la descripció objectiva es dóna quan l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, la visió és totalment objectiva i el màxim precisa; és característica dels textos acadèmics i científics.

El quadre de Van Gogh La nit estelada seria un exemple de descripció subjectiva

Per tal de fer una bona i estructurada descripció, caldrà:

- IDEAR 
Cal explorar la situació i cercar informació sobre el contingut de la descripció, que haurà de respondre preguntes (explícites o implícites) com ara: què ès?, per a què serveix?, com és? Aquesta descripció estarà condicionada pel context en què apareix la comunicació: el contacte comunicatiu que s'estableix, el coneixement compartit que es pressuposa, la relació entre els interlocutors. Tanmateix, abans haurem de saber quin serà el propòsit del text (persuadir, criticar, convèncer, informar...) i si la seva funció predominant serà argumentativa, informativa, expressiva o directiva. 

- ORDENAR
Haurem d'ordenar tota la informació obtinguda tot elaborant un petit esquema de la estructura. Tot i això, l'estructura dels textos descriptius pot variar ja que es poden establir diversos graus de complexitat.

- TEXTUALITZAR
Una vegada realitzades les etapes anteriors, començarem a redactar el text descriptiu, tenint en compte les característiques següents:
> Les descripcions subjectives i expressives normalment compten amb moltes comparacions i metàfores.
> L'èxit del text descriptiu depèn de la selecció de paraules adequades: terminologia específica en el cas de la ciència i de la tècnica.

REFLEXIÓ

Diàriament, quan parlem, estem descrivint situacions, moments, persones, llocs, sentiments, emocions... I gairebé mai en som conscients. Això es deu a que ja estem acostumats, la nostra vida quotidiana es basa de moments, sentiments (entre d'altres) concrets, rutinaris o no, però que són perfectament descriptibles.  

Malgrat tot, moltes vegades no trobem les paraules exactes per a descriure el què ens ha succeït, el què sentim o pensem, sobretot quan es tracta de sentiments i emocions. 

Quan ens pregunten què és el que sentim quan estem enamorats, per exemple, resulta difícil definir-ho. Pel contrari, descriure situacions, objectes o llocs resulta una tasca més fàcil ja que podem trobar paraules concretes per a descriure-ho. Considero que a l'escola no hem donat suficient èmfasi a la descripció i es nota perquè quan haig de descriure alguna cosa per escrit, em costa molt trobar les paraules adequades, no em resulta una tasca gaire fluida. 

Per tal de treballar la descripció, la nostra professora de COED, l'Imma Gómez Pallarès ens va proposar escoltar un seguit de cançons i escriure els adjectius que trobéssim adequats per aquella descripció. Personalment, m'agradaria compartir amb vosaltres un dels enllaços que em va cridar més l'atenció:

Es tracta de El gripau blau, Ara va de bo (cançó tradicional nord-americana). Cantada per Xesco Boix.

A continuació teniu els adjectius que em va suggerir la cançó: 

- Orgullós, egoista, egocèntric, cregut, materialista, no veu la realitat tal com és. La cançó personifica un animal, a partir d'un tret físic del gripau. Vàrem arribar a la conclusió que potser es tracta d'una persona que es va quedar sola per a tenir les característiques anteriormnt citades.

AMPLICACIÓ

QUI ETS, TU?

A l'assignatura de COED vàrem treballar la descripció visual i escrita. 

Qui ets, tu? Ens va servir per a coneixe'ns una mica millor

Havíem de descriure a un company/a de la classe a partir d'una imatge amb un tret significatiu de la persona i un lema. A classe, el dia de la presentació, vam penjar a la paret totes les "petites obres d'art" i cadascú explicava la seva.

Jo vaig escollir descriure a Clàudia Miramunt. 

La Clàudia es caracteritza per ser una persona molt transparent, sincera i alegre. És una noia molt energètica que transmet pau i tranquil.litat, mai para quieta però sap passar desapercabuda entre la multitud. Amb el títol "Una persona feliç val per dos" vaig voler transmetre la idea que la felicitat i bon rotllo que transmet la Clàudia, és com si equivalgués a dues persones. El paisatge té relació amb les seves ganes d'aprendre sobre allò que li és desconegut, és una persona oberta i que omple molt (la lluna plena). La silueta de color blanc, tot i que no ho sembla, és ella fent un salt. 

Per a elaborar aquest muntatge, vaig demanar-li una fotografia que sortís alegre i ella em va proporcionar aquesta. Vaig fotografiar un paisatge de nit per a representar la seva ment oberta una nit de lluna plena.

Des del primer moment tenia clar quines característiques volia plasmar a la imatge. Tanmateix, la tasca que realment em va resultar més complicada va ser la de pensar el títol del projecte. Havia de ser atractiu i intuitiu. Finalment, després de rumiar-ho unes quantes setmanes em vaig decantar per aquesta. Trobo que és diferent, suggerent i creativa.

L'elaboració d'aquest exercici ens va ajudar a practicar l'expressió oral ja que havímem d'explicar el per què de la imatge a la resta de companys. Apart vàrem tenir l'oportunitat de coneixe'ns una mica més i veure què és el que pensava de tu la persona que t'havia escollit per a descriure't. 

En la mateixa línia del treball, vam haver de crear una descripció creativa que consistia en descriure un company a partir d'un poema, una petita història, o bé una cançó. Vaig decidir tornar a descriure a la Clàudia però aquesta vegada, textualment.

Us presento el meu poema:

Clàudia Miramunt...

Desprèn tendresa amb la seva mirada,

És impossible pensar en negatiu al veure-la

Mai una mala paraula sortirà dels seus llavis

Sempre amb un somriure rep a tothom qui l’envolta.

Ella és única, la seva alegria és especial

Els dies més negres es capaç de fer brillar

La tasca més dura ella la fa semblar lleugera

És una mà amiga amb la que sempre es pot comptar.

Els seus llavis sempre dibuixen un somriure optimista

Després una dolçor gairebé innocent, com si d’un àngel es tractés

És un exemple per a tots nosaltres,

només amb dos com ella tindríem un món millor.

Ella és tot cor, tot ànima, tot força

Mai dóna el seu braç a tòrcer davant les adversitats

Valenta, lluitadora i dolça
Com un núvol caigut del cel.