El llenguatge, més que un instrument de comunicació

DESCRIPCIÓ

La definició de llenguatge és molt àmplia ja que compta amb moltes facultats humanes com el pensament, la memòria, la autoexpressió... Podem definir el llenguatge com un medi o instrument de comunicació, el més extens de tots els que posseïm. És el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans ja que fa possible el discurs abstracte i la parla desplaçada, és a dir, podem parlar de situacions en les quals no estem presents. Ens permet ordenar les experiències que hem viscut o les que ens envolten.

El llenguatge és el suport bàsic de la memòria

El llenguatge és un element bàsic en la constitució del pensament, l'absència total d'aquest comporta la desaparició d'indicis d'intel.ligència en el éssers humans. A més, és el suport bàsic d'aquella memòria que es deixa per escrit o es passa de forma oral; com els mites, les històries, les llegendes i les tradicions. Per tant, el llenguatge és un suport indispensable de la memòria tant individual com col.lectiva. Finalment, cal tenir en compte que gràcies al llenguatge ens podem expressar i és la causa dels diàlegs que mantenim amb nosaltres mateixos. El llenguatge humà està organitzat en diversos nivells: el discurs, l'oració, el sintagma , el morfema, el lexema, etc. 

El llenguatge no es pot concebre sense la seva dimensió comunicativa. Però cal anar més enllà, perquè el llenguatge no és únicament una eina de comunicació. 

Després de llegir un article de Jesús Tuson (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p.45-50), entre tota la classe vam recopilar les diferents funcions que té el llenguatge:

• És el suport bàsic de la memòria. Això es veu reflectit en la memòria col·lectiva, conservada en mites i llegendes transmesos a través d'una llengua (oral o escrita), l'acumulació científica i tècnica, transmesa de generació en generació a través d'alguna llengua pròpia, i la identitat personal (el llenguatge permet la permanència del "relat" intrasferible que és la nostra pròpia vida). 

• Tota expressió humana pot trobar la seva traducció en el llenguatge, mentre que no tota expressió lingüística pot ser abocada al llenguatge visual. 

• Organitza en nostre entorn, el món en què vivim. Reduïm l'infinitat de coses que ens envolten i ordenem les percepcions de l'entorn.

• Ens permet pensar el discurs abstracte a diferents nivells. És lògic que sense una base d'una constituciò cerebral adequada no és possible el llenguatge.

• És una eina que en permet l'expressió lliure i interior, i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos.

REFLEXIÓ

Després d'haver parlat del llenguatge a fons, considero que és necessari parlar de la comunicació no verbal, el llenguatge secret de les persones; diem molt més quan no utilitzem paraules que quan parlem, perquè en realitat les paraules serveixen per enganyar-nos els uns als altres o per a transmetre informació molt complexa. Tanmateix, les emocions es plasmen en gestos molt discrets. El bon receptor, per tant, és aquell que rep i entèn tots i cadascun dels missatges que li envia l'emissor. La clau està en saber dexifrar els gestos del llenguatge no verbal que seran aquells que realment delataran el què pensa l'emissor.

Aquest llenguatge corporal és una habilitat que té a veure amb les nostres emocions, per tant, pot ser innata, com el somriure o adquirida, com la salutació, que varia segons les cultures (vegeu l'entrada de la meva companya Marta Moll sobre La quinèsica corporal i virtual en diferents cultures). El llenguatge no verbal és una realitat complexa, que inclou diferents àmbits, un definits pels els gestos, com la mirada, i uns altre definits pel llenguatge, com per exemple el volum de la veu.

També inclou la influència de l'espai en la relació de les persones. S'ocupa de l'espai personal, és a dir, la distància entre les persones pot variar depenent de les relacions (e.g. el poder), i per una altra, s'ocupa de la conducta territorial humana. 

Atesa la importància de la comunicació no verbal, cal aprendre a interpretar i a comunicar amb el nostre cos el que volem expressar, tot educant la nostra sensibilitat.

A continuació, us facilito un vídeo molt interessant en el que la Elsa Punset, filla de l'Eduard Punset, parla sobre el llenguatge no verbal.

AMPLIACIÓ

Voldria destacar, també, la importància de la comunicació audiovisual, tot basant-me amb les idees extretes d'una entrevista al catedràtic de Ciències de la Comunicació Guillermo Orozco.

En relació al llenguatge no verbal, explicat anteriorment, la comunicació audiovisual és molt important d'entendre bé. Amb això vull dir que ser públic o audiència, no vol dir que sapiguem com ser audiència. Per a ser més clara: un bon espectador ha de posseir esperit crític (es va adquirint al llarg dels anys i l'experiència) i no s'ha de deixar portar per el que està veient, per molt que no el pugui perjudicar. Quan ens transmeten una informació o un missatge, hem de ser capaços d'entendre'l, d'interioritzar-lo i de valorar-lo. 

Hem de saber descodificar i "desmuntar" peça per peça el què veiem, ja siguin imatges o vídeos, i donar-lis un significat. Tanmateix, hi haun seguit de missatges més ocults que no s'aprecien a simple vista i que hem de ser capaços de percebre. Com a espectadors passius, adoptem la perspectiva que ens ve donada. A les escoles s'hauria d'entrenar per tal d'aconseguir veure més enllà.

Com bé diu el senyor Orozco a la conferència, hi ha una responsabilitat per part de tres entitats per a que els infants puguin assolir els objectius citats anteriorment: la família i l'escola són les primeres institucions que han de guiar, acompanyar i ajudar a l'infant a entendre i a distingir allò que veu, què és bo i que no, allò creïble i allò que no ho és. Orozco afirma que l'altre entitat amb una gran responsabilitat són els mitjans de comunicació. Han de conscienciar-se de les repercussions que poden portar alguns programes o notícies. Tenen un rol educatiu imprescindible en els infants i moltes vegades no en són conscients, o si, però no els hi interessa ser-ho.

Aquí teniu l'entrevista en que m'he basat per a fer aquest apartat d'ampliació:

Les quatre competències lingüístiques

DESCRIPCIÓ

Podem comunicar-nos fent servir la llengua de quatre maneres diferents, són les anomenades habilitats o competències lingüístiques: llegir, escriure parlar i escolar. Vindrien a ser les "coses" que podem fer els éssers humans gràcies al llenguatge i es treballen al llarg de les diferents etapes d'escolarització.

S'ha de buscar un equilibri entre les quatre competències ligüístiques

- LLEGIR

És el procés mitjançant el qual es comprèn un text escrit. Segons Isabel Solé, llegir comporta quatre implicacions:

1. És un procés actiu, aquell que llegeix ha d'anar construint el significat del text. 

2. És aconseguir un objectiu. Sempre llegim amb alguna finalitat o per algun motiu. L'objectiu guiarà la lectura, determinarà el tipus de lectura, les estratègies i el control que, inconscientment, fem sobre la lectura.

3. És un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. La informació que aporten els lectors al text (coneixements previs) i les noves idees que aporta el text al lector conformen la comprensió.

4. Llegir és un procés de predicció i inferència continuu. Qui llegeix formula hiòtesis que anirà verificant o refusant mentre llegeix, i si cal n'elaborarà de noves.

- ESCRIURE

És el procés per el qual es produeix un text escrit significatiu. A l'hora d'escriure hem de tenir en compte diferents aspectes:

1. Aspectes formals: cal.ligrafia, relació so-grafia, disposició en l'espai.

2. Aspectes lingüístics: morfològics, lexològics i sintàctics.

3. Aspectes discursius: tipologia textual, procés d'escriptura, propietats del text que són la coherència, l'adequació, la cohesió, la correcció i l'estil.

- PARLAR

Consisteix en expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

- ESCOLTAR

És comprendre un missatge a partir d'enjegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o discurs pronunciat oralment.

Per a dominar perfectament aquestes 4 habilitats lingüístiques, és necessària una competència comunicativa. L'adquisició d'aquesta es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions i l'acció. Aquesta competència comunicativa té 4 components:

• Competència lingüística o gramatical: domini del codi lingüístic (a nivell fonològic, nivell morfològic, nivell lèxic, nivell sintàctic i nivell semàntic).

• Competència sociolingüística: fa referència a les situació comunicativa, a les regles socioculturals d'ús (segons els participants, el propòsit...)

• Competència discursiva: habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.

• Competència estratègica: fa referència a l'habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació verbal i no verbal per millor l'efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions que poden sorgir, a causa de diferents variables d'actuació o d'insuficiències en una o vàries competències.

Un molt bon programa de TV3 que desafia les competències lingüístiques es El gran dictat. "Ets addicte a la llengua? Doncs desafia les teves habilitats lingüístiques i aprèn a destrossar una miqueta menys el català amb el joc El gran dictat". Presentat pel bon comunicador Òscar Dalmau.
A continuació podeu gaudir d'una part d'aquest gran programa:

I perquè els més petits també puguin treballar les competències lingüístiques, proposo un joc que es troba a la web educativa XTEC. Espero que el gaudiu!

REFLEXIÓ

Utilitzar una llengua com a vida de comunicació no és només fer servir o adquirir el seu codi o conjunt de formes lingüístiques, sinó molt més: implica adquirir tota una sèrie d'habilitats que orienten sobre com usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produiexen en l'entorn de qui el parlen.  Així doncs, la competència comunicativa també exigeix que l'individu se sàpiga situar en el context comunicatiu de cada comunitat específica, en les seves formes socials, culturals i ideològiques.

Des de ben petits, les persones anem adquirint i desenvolupant una capacitat relacionada amb el fet de saber quan podem parlar o quan hem de callar, i també sobre què parlar, amb qui, on, per a què i com. Aquesta competència comunicativa és integral ja que també inclou actituds, valors i motivacions relacionades amb la llengua, amb les seves característiques i els seus usos., i amb els altres sistemes de comunicació en general. L'adquisició d'aquesta capacitat ha estat lligada a una experiència social, unes necessitats, a unes motivacions i a una acció. 

La competència comunicativa es manifesta en els següents sistemes:

> Primaris: són els de la comunicació quotidiana. Serveixen per a l'intercanvi comunicatiu, necessari per a tots els rols que implica la vida en societat (Una nota, una trucada telefònica, un cartell, una notícia, etc.)

> Secundaris: són de major complexitat i elaboració. Requereixen més capacitat cognitiva del parlant-oient real en la seva tasca de codificar i descodificar textos, ja que aquestes comunicacions es produeixen en esferes de més elaboració cultural.

En definitiva, segons Gumperz i Dell Hymes, la competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persones, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisiciò d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències.

AMPLIACIÓ

En relació a les competències o habilitats lingüístiques de la lectura i l'escriptura, m'agradaria dedicar aquest apartat a parlar sobre un text que vam llegir a la classe de COED, s'anomena Un tramvia anomenat text de Vicenç Pagès, i tracta de la perduració en el temps i en l'espai de llengua escrita: és eterna i interurbana.

L'escriptura és una de les característiques que diferencien a l'ésser humà de la resta d'animals. És l'únic capaç de traduir la comunicació en signes gràfics durables. 
Comunicar significa posar en comú alguna cosa entre un emissor i un receptor. L'emisor té un missatge que vol fer arribar al receptor, i aquest l'haurà de dexifrar segons el codi corresponent (la llengua catalana, signes, símbols...). En el centre de la comunicació hi trobem el text: el resultat d'aplicar un codi al missatge, de donar-li una forma determinada (aquest és el significat de la paraula informació). El text ens ho exemplifica amb una campanya publicitària que va dur a terme l'Ajuntament de Barcelona. El lema era: L'aigua escasseja. No te'n rentis les mans. 
Des del punt de vista lingüístic, el text és impecable. Sense el pronom feble en, el receptor podria pensar que l'Ajuntament li demana que no es netegi les mans. La lletra n procedida d'apòstrof, però, li encén l'alarma lingüística: el receptor entén que "rentar-se les mans" és una metàfora, i busca el sentit del text en la frase precedent, que fa referència a l'escassetat de l'aigua.
Per arribar al receptor, el text necessita un canal que el vehiculi. En aquest cas, el canal és oral i per això, és més probable que el receptor passi per alt el pronom feble en.

En conclusió, podem comprovar que els textos no sempre arriben al receptor en les condicions en què han estat emesos. Es coneix amb el nom genèric de soroll les distorsions a què pot estar sotmès el text.  L'autor explica com el "desconeixement" del codi o la pertinença a una context diferent van portar a la interpretació errònia que l'Ajuntament de Barcelona demanava l'abandonament de la pràctica higiènica de rentar-se les mans, enlloc de la presa de consciència de la sequera que patia la ciutat.

La lectura d'aquest text em va fer reflexionar sobre la complexitat que comporta escriure "universalment" bé. Sempre hem de procurar pensar molt bé el que volem dir o escriure per a que el missatge que volem transmetre no es pugui malinterpretar.

Com parlar bé en públic

DESCRIPCIÓ

A l'assignatura de COED ens varen donar l'oportunitat d'aprendre a ser millors comunicadors amb la lectura del llibre Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat, ja que la bona comunicació oral és fonamental i imprescindible per a la professió de mestre. 

El llibre ens revela un munt de tècniques, trucs, recursos, eines i consells per tal d'arribar a ser un bon orador, o si més no, millorar l'habilitat per a parlar davant d'un auditori. No hem de perdre de vista que aquesta habilitat s'educa i s'adquireix a través de l'esforç, la força de voluntat i la paciència. Per tant, tothom pot arribar a ser un excel.lent orador.

Les tècniques que facilita el llibre i que, segurament, he trobat més rellevants han sigut les de com podem controlar els nervis, la gesticulació, la preparació d'un bon guió, els consells per a ser natural i atraure la màxima atenció del públic, els petits trucs per a donar un toc d'humor a la conferéncia, entre d'altres.

Tal i com comenten els autors del llibre, a l'escola mai s'ha treballat a consciència la competència comunicativa i oral, i per això, ens trobem que quan hem de presentar un treball, un projecte o recitar un poema, no tenim les eines sufiecients o adequades per a fer-ho el millor possible. Ens trobem perduts en un immens oceà. 

L'Imma Gómez ens va demanar que realitzessim un treball del llibre que constava en fer una síntesi de cadascun dels capítols, triant aquells aspectes que creiéssim més rellevant per a autoajudar-nos a parlar bé en públic. 

El mateix dia de l'entrega, per grups, vàrem fer un decàleg dels punts més importants. En un moment determinat, vam escollir un membre del grup per a que fes de portaveu de les nostres idees i entre tota la classe vam discutir els punts essencials per a dur a terme una xerrada o presentació oral digna de ser vista i escoltada.

Piulejada del moment de la posada en comú amb el hastag de #COEDM13

REFLEXIÓ

Des del meu punt de vista, considero que és un llibre molt recomanable, és totalment constructiu per a l'aprenentatge i molt adequat per a tot tipus de persones que tinguin interés a parlar bé en públic. És un manual molt útil, específic, clar i entenedor. Els exemples que acompanyen les explicacions i consells, fan que encara sigui una lectura més amena i fàcil de posar en pràctica. 

Sobretot per a ser un bon comunicador, és necessari transemtre el que diem amb naturalitat i seguretat, per aquest motiu, abans de sortir a parlar haurem d'haver interioritzat un guió que ens permeti variar la seqüència del que volem explicar, segons les necessitats i interessos del públic. Una bona preparció és l'ingredient clau en aquest àmbit.

Des de l'assignatura de COED, hem pogut posar en pràctica les eines i tècniques que ens ha proporcionat aquest llibre, en definitiva hem pogut analitzar com és la nostra capacitat comunicativa en diferents ocasions. Vàrem haver d'exposar el treball "d'Identitat i Territori" en el que es valorava l'expressió oral, la creativitat i l'ús de les TIC, vam recitar un poema en català i posteriorment vam fer una autoavaluació (amb l'ajuda d'una grabació). Per tancar el Mòdul I (Processos i Contextos Educatius II), vàrem haver d'escollir, en grup, un bon comunicador i fer una publicació digital a través del Pearltrees.

En el moment d'exposar aquests treballs vaig tenir en compte de la lectura del llibre:

- L'estructura general que ha de tenir un discurs és la següent: ha de constar d'una introducció que cridi l'atenció del públic i l'enganxi de tal manera que comenci la presentació embadalit i poguem ser només nosaltres els qui manem i tinguem el poder dins la gran multitud de gent. Una bona tècnica per a que el públic es quedi amb el missatge que es vol transmetre és repetir-lo al principi, i al final de la presentació.

- La naturalitat és molt important per a donar una sensació de credibilitat al públic. El llibre ens explica que un bon orador no llegeix el text que ha preparat amb paraules difícils i frases massa llargues, sinó que ha de tenir el guió interioritzat i per tant, podrà improvitzar. Ens aconsella parlar com ho faríem amb el nostre grup d'amics. Si som naturals a l'hora de parlar, disminuiran els nervis, aconseguirem confiança amb el públic i guanyarem seguretat.

- El desenvolupament de l'exposició oral és la part més perillosa, l'atenció del públic tendeix a disminuir. Tanmateix, si saps com conduir bé la situació i ets hàbil, no hi haurà cap problema.

- A les conlcusions es farà un petit resum del que s'ha anat explicant al llarg del discurs. El nivell d'atenció del públic tornarà a augmentar (en el cas d'haver disminuit) ja que tindran interés per a saber a quina conclusió vol arribar l'orador amb el discurs que ha exposat. Per a que el missatge sigui captat i fruit de raonament pel públic, caldrà que el repetim.

Pel que fa al treball d'Identitat i Territori, la meva parella de treball i jo vam pensar que seria necessari enfocar-lo d'una manera que resultés atractiu, diferent, interactiu i sobretot, interessant. Tractava de la Plaça Sant Felip Neri i no vam voler caure en el que segurament hagués sigut més fàcil: l'explicació de la Guerra Civil Espanyola. Per això mateix, vam centrar-nos en presentar les curiositats d'aquesta magnífica plaça, començant la presentació amb la simulació del so d'una bomba. Va ser la tècnica que vam creure més adient per a captar l'atenció del públic ja que a partir d'aquí vam preguntar: Què us ha suggerit aquest so? Un cop van intervenir, vàrem continuar la presentació dient: -això és el que van viure els ciutadans de Barcelona, el 30 de gener de 1938, quan van ser bombardejats per l'aviació italiana dirigida per Mussolini.

En quant a la recitació del meu poema, vaig tenir en compte en tot moment les tècniques que em va facilitar el llibre com ara les del to de veu, la mirada, la gesticulació i posició del cos, el control dels nervis... 

És aconsellable fer variacions de volum entre paraules i frases per tal de captar l'atenció del públic i ressaltar conceptes clau pujant el volum. La vocalització és imprescindible per a una bona comprensió, així com la velocitat perquè el públic pugui assimilar la informació sense problemes.

Per concloure, realment crec que el nervis em passen factura a gairebé totes les presentacions que faig. L'únic remei contra aquests petits vacteris són les hores de preparació que un mateix ha de dur a terme, i sobretot, pensar que el que més sap del que s'exposarà d'entre tota la gent, ets TU.

AMPLIACIÓ

Dedicaré aquest apartat d'ampliació per a mostrar-vos:

1. El treball d'Identitat i Territori, fet conjuntament amb la Maria Orfila.

Per avaluar aquest treball i la gran majoria d'exposicions orals, es tenen en compte els aspectes següents:

• Objectiu de l'exposició (clar, confús, adequat a l'auditori, etc.)
• Introducció (atraient, interessant, engrescadora, netra, etc.)
• Selecció i ordenació de les idees (ordenada, embrollada, congruent, etc.)
• Exemplificació (clarificadora, explicativa, inconnexa, il.lustrativa)
• Conclusió (resumeix, fixa la idea principal, incitadora, provocadora, etc.)

2. El poema que vaig recitar a classe:

I com que ara tu i jo

I com que ara tant tu com jo, estimada,

sabem de cert que només amb paraules

no podem moure les muntanyes,
valdrà més que assagem de repintar
el menjador i la cuina
i de jugar altre cop a enamorats

com vint anys endarrera.

Te’n recordes?
Llavors cada capvespre

maduraven els fruits

i ens omplíem les mans de sorra nova

i a cada gest mudàvem pell i ungles.

Vam ser feliços, vet-ho aquí, feliços

un xic d’esma, potser,

com bestioles.

I ara, ja ho veus!, no sabem ni què dir-nos

i qualsevol pedreta ens entrebanca.

Ni tu ni jo no som com aleshores,

però et proposo que intentem de fer-nos

un ritme nou, com si encara tinguéssim

la pell tibada

i aquell desig de tot que ens encenia el rostre.

Qui sap si el temps aquietat i tebi,

que ens ha mudat la sang en aigua dolça,

no serva encara un gust de sal novella

per tu i per mi si tornem a estimar-nos.

Miquel Martí i Pol

Treballem la descripció

DESCRIPCIÓ

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén presentar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments... Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes. 

Ara bé, aquestes descripcions poden ser objectives o subjectives. Diem que una descripció és subjectiva quan l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu; sol tenir una finalitat estètica. En canvi, la descripció objectiva es dóna quan l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, la visió és totalment objectiva i el màxim precisa; és característica dels textos acadèmics i científics.

El quadre de Van Gogh La nit estelada seria un exemple de descripció subjectiva

Per tal de fer una bona i estructurada descripció, caldrà:

- IDEAR 
Cal explorar la situació i cercar informació sobre el contingut de la descripció, que haurà de respondre preguntes (explícites o implícites) com ara: què ès?, per a què serveix?, com és? Aquesta descripció estarà condicionada pel context en què apareix la comunicació: el contacte comunicatiu que s'estableix, el coneixement compartit que es pressuposa, la relació entre els interlocutors. Tanmateix, abans haurem de saber quin serà el propòsit del text (persuadir, criticar, convèncer, informar...) i si la seva funció predominant serà argumentativa, informativa, expressiva o directiva. 

- ORDENAR
Haurem d'ordenar tota la informació obtinguda tot elaborant un petit esquema de la estructura. Tot i això, l'estructura dels textos descriptius pot variar ja que es poden establir diversos graus de complexitat.

- TEXTUALITZAR
Una vegada realitzades les etapes anteriors, començarem a redactar el text descriptiu, tenint en compte les característiques següents:
> Les descripcions subjectives i expressives normalment compten amb moltes comparacions i metàfores.
> L'èxit del text descriptiu depèn de la selecció de paraules adequades: terminologia específica en el cas de la ciència i de la tècnica.

REFLEXIÓ

Diàriament, quan parlem, estem descrivint situacions, moments, persones, llocs, sentiments, emocions... I gairebé mai en som conscients. Això es deu a que ja estem acostumats, la nostra vida quotidiana es basa de moments, sentiments (entre d'altres) concrets, rutinaris o no, però que són perfectament descriptibles.  

Malgrat tot, moltes vegades no trobem les paraules exactes per a descriure el què ens ha succeït, el què sentim o pensem, sobretot quan es tracta de sentiments i emocions. 

Quan ens pregunten què és el que sentim quan estem enamorats, per exemple, resulta difícil definir-ho. Pel contrari, descriure situacions, objectes o llocs resulta una tasca més fàcil ja que podem trobar paraules concretes per a descriure-ho. Considero que a l'escola no hem donat suficient èmfasi a la descripció i es nota perquè quan haig de descriure alguna cosa per escrit, em costa molt trobar les paraules adequades, no em resulta una tasca gaire fluida. 

Per tal de treballar la descripció, la nostra professora de COED, l'Imma Gómez Pallarès ens va proposar escoltar un seguit de cançons i escriure els adjectius que trobéssim adequats per aquella descripció. Personalment, m'agradaria compartir amb vosaltres un dels enllaços que em va cridar més l'atenció:

Es tracta de El gripau blau, Ara va de bo (cançó tradicional nord-americana). Cantada per Xesco Boix.

A continuació teniu els adjectius que em va suggerir la cançó: 

- Orgullós, egoista, egocèntric, cregut, materialista, no veu la realitat tal com és. La cançó personifica un animal, a partir d'un tret físic del gripau. Vàrem arribar a la conclusió que potser es tracta d'una persona que es va quedar sola per a tenir les característiques anteriormnt citades.

AMPLICACIÓ

QUI ETS, TU?

A l'assignatura de COED vàrem treballar la descripció visual i escrita. 

Qui ets, tu? Ens va servir per a coneixe'ns una mica millor

Havíem de descriure a un company/a de la classe a partir d'una imatge amb un tret significatiu de la persona i un lema. A classe, el dia de la presentació, vam penjar a la paret totes les "petites obres d'art" i cadascú explicava la seva.

Jo vaig escollir descriure a Clàudia Miramunt. 

La Clàudia es caracteritza per ser una persona molt transparent, sincera i alegre. És una noia molt energètica que transmet pau i tranquil.litat, mai para quieta però sap passar desapercabuda entre la multitud. Amb el títol "Una persona feliç val per dos" vaig voler transmetre la idea que la felicitat i bon rotllo que transmet la Clàudia, és com si equivalgués a dues persones. El paisatge té relació amb les seves ganes d'aprendre sobre allò que li és desconegut, és una persona oberta i que omple molt (la lluna plena). La silueta de color blanc, tot i que no ho sembla, és ella fent un salt. 

Per a elaborar aquest muntatge, vaig demanar-li una fotografia que sortís alegre i ella em va proporcionar aquesta. Vaig fotografiar un paisatge de nit per a representar la seva ment oberta una nit de lluna plena.

Des del primer moment tenia clar quines característiques volia plasmar a la imatge. Tanmateix, la tasca que realment em va resultar més complicada va ser la de pensar el títol del projecte. Havia de ser atractiu i intuitiu. Finalment, després de rumiar-ho unes quantes setmanes em vaig decantar per aquesta. Trobo que és diferent, suggerent i creativa.

L'elaboració d'aquest exercici ens va ajudar a practicar l'expressió oral ja que havímem d'explicar el per què de la imatge a la resta de companys. Apart vàrem tenir l'oportunitat de coneixe'ns una mica més i veure què és el que pensava de tu la persona que t'havia escollit per a descriure't. 

En la mateixa línia del treball, vam haver de crear una descripció creativa que consistia en descriure un company a partir d'un poema, una petita història, o bé una cançó. Vaig decidir tornar a descriure a la Clàudia però aquesta vegada, textualment.

Us presento el meu poema:

Clàudia Miramunt...

Desprèn tendresa amb la seva mirada,

És impossible pensar en negatiu al veure-la

Mai una mala paraula sortirà dels seus llavis

Sempre amb un somriure rep a tothom qui l’envolta.

Ella és única, la seva alegria és especial

Els dies més negres es capaç de fer brillar

La tasca més dura ella la fa semblar lleugera

És una mà amiga amb la que sempre es pot comptar.

Els seus llavis sempre dibuixen un somriure optimista

Després una dolçor gairebé innocent, com si d’un àngel es tractés

És un exemple per a tots nosaltres,

només amb dos com ella tindríem un món millor.

Ella és tot cor, tot ànima, tot força

Mai dóna el seu braç a tòrcer davant les adversitats

Valenta, lluitadora i dolça
Com un núvol caigut del cel.

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)

DESCRIPCIÓ

La societat ha evolucionat a passos de gegant, i en quant a la tecnologia, mai se sap molt d'alguna cosa, sempre se'n pot aprendre més. Per viure plenament en societat al segle XXI és necessari que els nens i nenes, i també els adults, adquireixin diverses competències relacionades amb l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).

L'adquisició d'aquestes competències es planifica a les diverses etapes educatives i queda recollida als Currículums de l'educació infantil, l'educació primària, l'educació secundària obligatòria, de Batxillerat... Us adjunto el Currículum d'Educació Primària (vegen annex 1.competències bàsiques, apartat 3. Tractament de la Infomació i Competència Digital).

La competència digital és el conjunt de competències relacionades amb el coneixement i ús de la tecnologia. El procés d'adquisició d'aquestes cometències s'anomena alfabetització digital i el seu desconeixement dóna lloc a l'analfabetisme digital. 

El docent ha de garantir aquestes competències digital generals a fi d'adquirir competències específiques didàctiques que li permetin utilitzar les tecnologies per ensenyar i per ajudar a aprendre.

S'han publicat diversos documents que marquen les difectrius sobre les competències TIC dels docents:

1. UNESCO's ICT Competency Standards for Teachers (Normes UNESCO sobre Competències TIC per a Docents).
2. Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants, publicats per la International Society for Technology in Education (ISTE).

A continuació, he realitzat una presentació de Google Drive on exposo els aspectes més rellevants dels dos documents citats anteriorment:

REFLEXIÓ

Avui en dia, els docents no deixen d'estudiar quan acaben la carrera (com en altres professions), sinó que contínuament han d'anar fent cursos per a reciclar-se. Un dels punts més forts d'aquest reciclatge és el bon ús de les tecnologies a l'aula, han de ser competents als nous canvis que suposen aquestes. El mestre ha de tenir assolida la competència digital per al seu propi benefici ja que podrà millorar la seva forma d'explicar nous coneixements als seus alumnes, guanyarà temps (e.g. guardant les notes dels alumnes), podrà crear projectes interactius amb l'ajuda de les PDI i les tauletes...

El mestre ha de formar part d'aquesta nova era digital juntament amb els alumnes, ha de participar en la construcció col.lectiva de coneixements com ara el Scoop.it, la blogosfera, el Twitter, entre d'altres. Com a mestres haurem de generar coneixement a través de portals webs i blogs, seguint l'exemple de Bitàcola MestraTic de l'Anna Pérez, per exemple.

Des de la Universitat ja se'ns prepara, ens mostren i aprenem les diverses formes de treballar amb les TIC per tal de ser competents digitalment i facilitar el procés d'aprenentatge dels nostres futurs alumnes, en un futur més pròxim del que ens podem imaginar. Els nous individus de la societat estaran a les nostres mans!

AMPLIACIÓ

Per a més informació us deixo un vídeo que m'ha sorprés ja que presenta un nou mètode d'estudiar. Parlen d'una aplicació online per fer les teves págines web en format totalment multimèdia. El fet de ser interactiu permet als pares fer un seguiment de l'activitat acadèmica dels seus fills des de casa. 

Noves tecnologíes a les aules

• Noves tecnologíes a les aules

PEARLTREES

DESCRIPCIÓ

Pearltrees és una eina "organitzadora" de les pàgines web o altres aspectes relacionats amb la xarxa dels temes que ens interessen, en forma de branques d'un diagrama (arbre) on les fulles serien les perles. Permet la recopilació i organització de qualsevol URL en línia ja que és una eina de curació visual i de col.laboració.

Aquesta eina està vinculada amb el comptes de Facebook i Twitter que permet sincronitzar i compartir, si es desitja, totes les perles recollides. Així doncs, cadascun dels enllaços agrupats en forma d'arbres són públics i accessibles per a tothom.

He considerat oportú compartir el següent vídeo per a que us feu una idea de la utilitat de l'eina:

Pearltrees ens permet recollir informació i continguts directament des de navegadors com el Mozzilla Firefox, el Google Chrome, el Microsoft Internet Explorer i el Safari d'Apple. 

Recomano que per tal de formar un arbre clar i entendor per a la resta de persones que el visitin, és necessari organitzar la informació (vídeos, documents, notícies, imatges...) en perles "carpeta", que quan es cliqui a sobre d'ella es podrà desplegar i mostrar la informació. També dóna l'opció de reorganitzar les perles en el cas de voler una millor organització

Com va comprovar al treball del bon comunicador, amb Pearltrees és possible crear un arbre (projecte) en grup, així com compartir-lo amb la resta d'usuaris. És per tant, una eina on tothom pot produir (organitzar) i consumir (consultar) informació. 

REFLEXIÓ

Aquesta eina resulta molt còmode per a emmagatzemar, classificar, visualitzar, descobrir i compartir tot tipus d'informació.

Cal destacar l'avantatge de poder compartir am diferents usuaris el mateix projecte, així com la rapidesa de visitar altres Pearltrees i recopilar perles interessants, ja que es tracta d'una eina online. Molts mestres la poden utilitzar com a suport digital de l'explicació a classe o els mateixos alumnes per a fer una exposició oral més dinàmica i peculiar.

AMPLIACIÓ

A Processos i Contextos Educatius II, vam haver de fer un treball anomenat el Bon comunicador tot utilitzant aquesta eina. El meu grup vam decidir fer-lo sobre l'Arcadi Oliveres. Vam aprendre a utilizar aquesta eina d'una manera col.laborativa, cadascú va aportar la seva perla i en un moment determinat vam fer una selecció i organització d'aquestes, fins a tenir enllestit l'arbre del nostre bon comunicador.

A continuació us mostro el Peraltree del meu professor de GITIC, en Jorge Coderch, estaria bé que féssiu un cop d'ull als diferents arbres amb les perles corresponents perquè us poden ser útils.

Prezi

DESCRIPCIÓ

El Prezi és un programa de presentacions per explorar i compartir idees sobre una plataforma virtual basada en la informàtica en núvol. Es distingeix de la resta de presentacions digitals per la seva interfície d'usuari amb zoom, que permet als usuaris disposar d'una visió més clara o allunyada de la zona de la presentació.

El programa compte amb plantilles de diferents temàtiques, un cop hem escollit la plantilla, podrem afegir el text, les imatges, el vídeos i altres mitjans de presentació, i es poden agrupar en marcs. Els usuaris poden escollir la grandària de cada objecte, la posició i l'ordre de presentació. Permet crear presentacions molt més dinámiques, intuitives, i fins i tot, segons les reaccions del públic podrem encaminar la presentació d'una manera o una altre gràcies al zoom i a la opció de no seqüenciar la presentació. 

Aquí sota veiem un clar exemple d'una interfície de Prezi amb una sèrie d'elements, com ara imatges, text,vídeos. També podem obervar la forma de la plantilla, va de la idea més general a les mes concretes.

Presentació d'un autor - Història i Antropologia de l'Educació

REFLEXIÓ

Personalment, fins que no vaig començar la Universitat, quan necessitava fer una presentació digital feia servir el Power Point però ara que he descobert aquesta eina no em penso ni dues vegades quina d'aquestes eines em serà més útil, eficaç i dinàmica per a fer una presentació oral. Sense cap dubte, el Prezi.

Presenta molts avantatges respecte el Power Point:

- Es poden compartir les presentacions amb altres usuaris i a xarxes socials.

- Ens podem descarregar les presentacions en diversos formats.

- Permet fer presentacions molt dinàmiques i intuitives.

- És molt senzill d'utilitzar.

- Sembla que la presentació s'hagi elaborat més del que realment ha sigut preparar la presentació. Dóna molt bona impressió de cara al públic.

- Podem aconseguir l'atenció del públic en el moment que volem (gràcies al zoom, als moviments d'una pantalla a l'altre...).

- Ajuda a organitzar el pensament i lligar tots els continguts a partir de la nostra creativitat.

AMPLIACIÓ

Us adjunto un vídeo molt encertat per a entendre perfectament el funcionament d'aquesta mangífica eina de presentacions online. Trobo que la presentació està molt ben feta i realment, anima a fer servir el programa si fins ara no l'havies conegut!